38
Saga Bauer

La Saga Bauer pensa en en Carl Palmcrona i només té temps de girar la cara lleugerament. Veu venir el cop una mica massa tard. Ve del costat. Un ganxo més aviat baix que li passa per damunt de l’espatlla esquerra i li colpeja l’orella i la galta. Es balanceja. La protecció que porta per al cap se li torna a torçar. No pot veure res però entén que està a punt de rebre un segon cop, per això abaixa la barbeta i es protegeix la cara amb les dues mans. És un cop pesat seguit d’una garrotada a les costelles superiors.

Ella s’entrebanca cap enrere, contra les cordes. L’àrbitre es precipita cap endavant, però la Saga surt lliscant del parany. Es mou cap a un costat, cap al centre del ring i al mateix moment té temps de jutjar la seva adversària: Svetlana Krantz, de Falköping, una dona ampla d’uns quaranta anys, espatlles caigudes i un emblema de Guns N’Roses tatuat a l’espatlla. La Svetlana respira amb la boca oberta, la persegueix amb uns passos que emeten cops sords, pensa que podria guanyar per KO amb un sol cop. La Saga es mou suaument cap enrere, giravolta com una fulla de tardor per terra. És tan fàcil boxejar, pensa, i sent una felicitat sobtada al pit. La Saga de cop s’atura i somriu amb la boca tan oberta que li cau el protector bucal. Ella sap que és superior però que de fet no ha planejat arremetre contra la Svetlana. La Saga ha decidit guanyar per punts, però quan sent el xicot de la Svetlana cridar que li matxuqui la cara a aquell cony de rossa diminuta, canvia d’opinió.

La Svetlana es mou ràpidament per terra, la seva mà dreta està ansiosa, massa impacient. Té tantes ganes de guanyar la Saga, que ja no segueix la interacció. Ha decidit acabar amb un o diversos cops directes per la dreta. Pensa que la Saga ha d’estar ja tan marejada que podrà matxucar-la en cada cop per la rereguarda sense problemes. Però la Saga Bauer no està afeblida; al contrari, està molt concentrada. Es mou com si ballés pel ring, espera la precipitada oponent, manté els guants davant de la cara com si només volgués defensar-se. Però en el moment oportú fa un sorprenent moviment combinat d’espatlla i peu de manera que amb un pas cap endavant en diagonal llisca i surt de la línia de l’atacant. La Saga va a parar a un costat però aprofita tota la força del moviment per deixar-li anar un únic cop sec al cos, directament al plexe solar. A través del guant sent la vora de la protecció pectoral de la Svetlana en doblegar el cos endavant. El cop següent li surt un pèl errat i es colpeja la seva mateixa coroneta, però el tercer no pot ser més net, de baix a dalt per sobre la seva boca, molt fort. El cap de la Svetlana cau cap enrere. Suor i mocs ho esquitxen tot en direcció al cop. La protecció blau marí surt disparada. Els genolls de la Svetlana es torcen i es desploma de cap a terra, fent un parell de tombarelles, i resta estirada un moment abans de tornar-se a moure. Després de l’encontre, la Saga Bauer és als vestidors i sent com el seu cos es va calmant lentament. Té un sabor de boca estrany, una combinació de sang i cola d’enganxar. Ha hagut de fer servir les dents per treure’s la cinta tèxtil del voltant del cordó dels guants de boxa. La porta de l’armariet on té la roba és oberta, el cadenat és damunt del banc. Es mira al mirall i de seguida s’eixuga un parell de llàgrimes. El nas li fa mal i li palpita després del fort cop que ha rebut de la seva contrincant. Tenia els pensaments en un altre lloc al principi del combat, la conversa amb el seu cap i amb el cap d’Investigació Criminal i la decisió que en Joona i ella haurien de treballar plegats. Al pany de la porta hi ha un adhesiu amb el text «Södertälje Rockets»^[12] i la foto d’un coet que sembla més aviat un tauró enfadat. Les mans li tremolen en treure’s d’una estrebada els pantalons curts, el suspensori, la roba interior, el top negre i el sostenidor amb protecció pectoral.

Se’n va tremolant cap a la sala de dutxes enrajolada i ocupa un dels compartiments. L’aigua li cau per sobre l’esquena i el coll. Intenta evitar de pensar en en Joona Linna mentre escup sang barrejada amb saliva al desguàs de la dutxa. Quan torna als vestidors es troba amb unes vint dones. Acaben de tornar d’una classe d’aeròbic. La Saga no s’adona com totes resten immòbils, amb la mirada en blanc, en veure-la. La Saga Bauer és molt bonica, tant que fa que qui l’observa s’ablaneixi, es debiliti interiorment per complet. Potser té una relació amb l’il·lustrador de llibres de contes John Bauer, perquè fa pensar en follets o fades. La seva cara és simètrica, no porta gens de maquillatge, té els ulls grans i blaus com el cel d’estiu. Fa un metre setanta, de figura esvelta malgrat els muscles plens de sang i els blaus. Tothom diria que és una ballarina si la veiessin ara i no pas una boxejadora d’elit o una detectiu de la policia de seguretat. El llegendari il·lustrador de llibres de contes i artista John Bauer tenia dos germans, en Hjalmar i l’Ernst. L’Ernst, el germà més jove, era el pare de l’avi de la Saga. Ella encara recorda quan el seu avi li parlava de la tristesa que sentien tant ell com el seu pare quan el seu germà gran, el cèlebre John, es va ofegar una nit de novembre al llac Vättern juntament amb la seva dona Esther i el seu petit fill, només a uns quants metres del port de Hästholmen. Tres generacions més tard, les pintures de John Bauer estaven impregnades d’un estrany reflex de la realitat. La Saga fa recordar a tothom la princesa radiant Tuvstarr, que va estar davant de l’immens i fosc troll sense tenir gens de por. Sap que és una investigadora hàbil, malgrat que mai ha arribat a tancar sola una investigació. Està acostumada que la gent li prengui la feina de les mans, que l’excloguin després de moltes setmanes de compromís, està acostumada que la sobreprotegeixin i no l’escullin per dur a terme diferents operacions.

Ella hi està avesada, a tot això, cosa que no vol dir que li agradi. La Saga Bauer va estudiar primerament a la Universitat de Policia amb molt bones notes, després va rebre una formació especial sobre antiterrorisme a la policia de seguretat, va esdevenir detectiu i es va dedicar tant a la investigació com a les tasques operatives. Durant tot aquest temps s’ha continuat formant i al mateix temps ha entrenat fort físicament. Cada dia va a córrer, s’entrena o participa en combats com a mínim dues vegades a la setmana i cada setmana practica el tir amb la seva Glock 21 i el rifle de franctirador 90 de la policia. La Saga viu amb l’Stefan Johansson, que toca al grup de jazz Red Bop Label i ja han tret set CD a ACT Music. El grup va rebre un Grammy pel trist CD d’improvisació A Year Without Esbjörn. Quan la Saga torna de treballar o d’entrenar normalment es mig estira al sofà, menja llaminadures i mira una pel·lícula sense volum mentre l’Stefan toca el piano durant hores. La Saga surt del recinte esportiu i veu que la seva adversària s’espera al costat del plint.

—Només et volia donar les gràcies pel combat i felicitar-te —diu la Svetlana.

La Saga s’atura.

—Gràcies a tu.

La Svetlana es posa una mica vermella:

—Ets refotudament bona.

—Et dic el mateix.

La Svetlana mira cap avall i somriu. Entre els arbustos tallats en angle de l’aparcament del davant de l’entrada hi ha escombraries.

—Agafes el tren? —pregunta la Saga.

—Sí, haig d’anar tirant.

La Svetlana agafa la bossa però llavors s’atura, vol dir-li alguna cosa més però dubta una mica.

—Saga… sento molt allò del meu company —diu ella finalment—. No sé si has sentit que no ha parat d’escridassar-te. En qualsevol cas, és l’última vegada que torna a venir. —La Svetlana gargamelleja i comença a caminar.

—Espera’t, Svetlana, et puc portar a l’estació, si vols.