Epíleg

És la tardor primerenca a Copenhagen, l’aire és fred quan un grup discret arriba en quatre limusines per separat a Glyptotek. Els homes pugen les escales, passen per l’entrada, continuen pel luxós jardí d’hivern per sota el sostre alt de vidre, caminen ressonant a través dels passadissos de pedra, passen per les escultures antigues i cap a la gran entrada principal.

L’audiència ja està col·locada i el Quartet Tokyo String s’asseu a l’escenari baix amb els seus llegendaris Stradivarius que reposen, els mateixos instruments que una vegada van ser tocats pel mateix Niccolò Paganini.

Els quatre últims convidats ocupen els seus llocs al voltant d’una taula al peristil, al costat de l’altra part del públic. El més jove és un home jove, clar de cabells i amb una figura esvelta; es diu Peter Guidi. Gairebé només és un noi, però les expressions facials dels altres diuen quelcom més, perquè molt aviat li besaran la mà.

Els músics assenteixen l’un amb l’altre i comencen a tocar el quartet de corda número 14 de Schubert. Comença amb un profund i declarat sentiment, una força que retorna. Un violí contesta dolorosament i meravellosa. La música respira profundament una última vegada i després flueix endavant. La melodia és alegre, però al mateix temps els instruments vermells tenen un so ple de pena sobre les ànimes perdudes.

* * *

Cada dia es fabriquen trenta-nou milions de cartutxos per a diferents armes de foc. Calculant a la baixa, les despeses militars mundials són de 1.226 bilions de dòlars l’any. Malgrat que l’enorme quantitat de munició es produeix sense interrupcions, és impossible proveir tota la demanda. Els nou països exportadors d’armes convencionals més grans del món són: els Estats Units, Rússia, Alemanya, França, Anglaterra, els Països Baixos, Itàlia, Suècia i la Xina.