110
A bord

En Joona Linna està dret amb uns prismàtics juntament amb en Pasi Rannikko i l’oficial de la barba clara. Miren l’enorme iot luxós que sura immòbil al mar. El vent ha anat apaivagant-se durant el dia. La bandera italiana encara oneja. No sembla haver-hi cap tipus d’activitat al vaixell. És com si la tripulació i els passatgers es trobessin enmig d’un vell somni. Hi regna la calma, al mar Bàltic, l’aigua reflecteix el cel blau de dalt. Cada vegada menys sovint, les lentes onades fan que la superfície suau s’aixequi lleugerament. De sobte sona el telèfon de la butxaca d’en Joona. Li passa els prismàtics a en Niko, treu el telèfon i després contesta.

—Tenim un testimoni —crida la Saga Bauer al telèfon—. La noia és la nostra testimoni, ho va veure tot. L’Axel Riessen ha estat segrestat, el fiscal ja ha reaccionat, ja pot pujat a bord a rescatar-lo!

—Bona feina —diu en Joona resoludament.

En Pasi Rannikko se’l mira quan tanca el telèfon.

—Tenim la decisió del fiscal d’arrestar en Raphael Guidi —diu en Joona—. És sospitós de segrest.

—Contactaré amb el vaixell Hanko —diu en Pasi Rannikko i s’afanya cap al centre de comunicacions a la cabina de control.

—Arribaran d’aquí a vint minuts —diu en Niko, excitat.

—Això és una petició de reforços —crida en Pasi Rannikko al micròfon—. Tenim la decisió del fiscal per entrar immediatament a bord del vaixell d’en Raphael Guidi i arrestar-lo… Sí, correcte… sí… de pressa, de pressa per l’amor de Déu!

En Joona torna a mirar amb els prismàtics, segueix les escales pintades de color blanc des de la plataforma de popa, passant per la coberta baixa i amunt cap a la coberta de popa. Intenta veure alguna cosa a través de les finestres fosques del menjador, però són negres. Segueix la borda amb la mirada i cap endavant i amunt per les escales contigües cap a la gran terrassa.

Un aire tremolós surt a través del conducte de ventilació del sostre de la coberta del capità. En Joona dirigeix els prismàtics cap a les finestres negres i s’atura. Li sembla veure un moviment a través del vidre. Alguna cosa blanca esgarrapa la part de darrere de la finestra.

Primer pensa en una ala gegantina, plomes doblegades pressionades contra el vidre.

Un segon més tard li sembla que és material o plàstic blanc que està sent doblegat.

En Joona parpelleja per tal de veure-hi millor i de sobte es troba amb una cara que el mira fixament i es posa uns prismàtics a l’altura dels ulls.

La porta d’acer de la coberta del capità del iot és oberta i un home de cabells clars amb roba fosca surt fora, baixa unes escales a passos ràpids i continua cap a fora a la coberta de proa.

És la primera vegada que en Joona veu algú a bord del vaixell d’en Raphael.

L’home de la roba fosca continua amunt a la plataforma de l’helicòpter i s’afanya cap a l’helicòpter, afluixa les corretges del voltant dels patins d’aterratge i obre la porta de la cabina.

—Estan escoltant la comunicació per ràdio que estem tenint —diu en Joona.

—Canviarem de canal —diu en Pasi Rannikko.

—Tant és —explica en Joona—. No es quedaran al iot, sembla que estiguin a punt d’agafar l’helicòpter.

Li passa els prismàtics a en Niko.

—Els reforços arribaran d’aquí a quinze minuts —diu en Pasi Rannikko.

—Serà massa tard —estableix en Joona ràpidament.

—Hi ha algú assegut a l’helicòpter —confirma en Niko.

—En Raphael ha descobert que tenim la resolució del fiscal per embarcar —diu en Joona—. Ha d’haver rebut la informació al mateix temps que nosaltres.

—Embarquem vostè i jo? —diu en Niko.

—Haurà de ser així —diu en Joona mirant-se’l breument.

En Niko introdueix una recambra en un fusell d’assalt negre com el petroli, un Heckler & Koch 416 amb canó curt.

En Pasi Rannikko s’afluixa l’arma de la pistolera i l’hi dóna a en Joona.

—Gràcies —diu en Joona, comprova la munició i ràpidament la fa anar una mica per familiaritzar-s’hi. És una M9A1, semiautomàtica. És semblant a la M9 que es va utilitzar a la guerra del Golf, però la recambra és lleugerament diferent i hi ha una fixació per a la llum i la visió làser.

Sense dir res més, en Pasi Rannikko navega cap al pont de popa del iot luxós, just sobre la superfície de l’aigua. A mesura que s’hi van apropant, el iot és cada vegada més enorme, com un gratacel. El motor fa marxa enrere, frena escumejant. En Niko penja les defenses protectores per sobre la borda, els bucs topen l’un amb l’altre, grinyolen.

En Joona puja a bord, les embarcacions estan a punt de separar-se altre cop, l’aigua els esquitxa, en Niko salta i en Joona li agafa la mà. El fusell d’assalt dringa contra la borda. Es miren ràpidament als ulls i tot seguit van cap a les escales, passen entremig de diverses cadires de vímet trencades i caixes de vi velles i continuen cap a dalt.

En Niko es gira fent adéu amb la mà a en Pasi Rannikko, que navega allunyant-se del iot.