35
Material esborrat

L’investigador Joona Linna tomba per Vattugatan des de Brunkebergstorg darrere l’Stadteatern,^[11] s’atura, surt del cotxe, s’afanya passant per una porta d’entrada metàl·lica i caminant a gambades continua baixant pel carrer.

Hi ha molta tranquil·litat al cibercafè Dreambow. Acaben de fregar el terra, la sala fa olor de llimona i de plàstic. Hi ha cadires de plexiglàs brillants amb taules d’ordinador petites. L’única cosa que es mou són els dibuixos lents del protector de pantalla.

Un home grasset amb una barbeta punxeguda i negra es recolza en un taulell alt i assaboreix el cafè d’una gran tassa on diu: «Lennart vol dir lleó». Porta texans bufats i el cordó d’una de les Reebok penjant.

—Necessito un ordinador —diu en Joona ja des de fora.

—Posi’s a la cua —bromeja l’home i allargant el braç assenyala els llocs buits de la sala.

—Un ordinador en particular —continua en Joona amb ulls brillants—. Divendres passat un amic meu va ser aquí i vull fer servir el mateix ordinador que ell.

—No sé si li ho puc dir…

Es queda en silenci quan en Joona s’ajup i es fa el nus de la sabata.

—És important.

—Miraré el registre de divendres —diu l’home mentre petites taquetes vermelles comencen a flamejar-li a les galtes—. Com es diu?

—Björn Almskog —contesta en Joona i s’aixeca.

—Va ser al número cinc, allà baix a la cantonada —diu ell—. Necessito veure el seu carnet d’identitat.

En Joona li dóna la seva placa d’identificació policial i l’home mira confús mentre escriu el nom i el número de codi en el llibre de comptabilitat.

—Pot començar a navegar.

—Gràcies —diu en Joona amablement i camina cap a l’ordinador.

Agafa el mòbil i truca a en Johan Jönson, un jove del Departament d’Investigació Criminal que tracta els delictes informàtics.

—Un moment —se sent una veu que rauca mig ofegada—. M’he empassat un trosset de paper, un Kleenex estripat, m’estava mocant i al mateix temps he respirat per esternudar…, no, no tinc força per explicar-ho. Per cert, amb qui parlo?

—Joona Linna, detectiu del Departament d’Investigació Criminal.

—Oh merda, ei Joona, quina canya!

—Ara ja sones una mica millor —diu en Joona.

—Sí, ja ha passat.

—Necessito veure què va fer un noi en un ordinador divendres passat.

—Say no more!

—Tinc pressa, sóc en un cibercafè.

—I tens accés al seu mateix ordinador?

—És davant meu.

—Això fa les coses més fàcils. Intenta accedir a la història, segurament deu estar esborrada, ja que els ordinadors normalment es reinicien després de cada usuari, però normalment tot queda gravat al disc dur, només s’ha de…, o de fet el més ràpid òbviament seria que t’emportessis l’ordinador i revisessis tot el disc dur amb un programa que he dissenyat especialment per…

—Trobem-nos d’aquí a un quart d’hora a la sala de pregària de l’hospital Sankt Görans —diu en Joona. Desconnecta l’ordinador, se’l posa sota el braç i comença a caminar cap a la porta d’entrada.

L’home del cibercafè mira cap amunt, astorat, i intenta barrar-li el pas.

—L’ordinador no pot sortir d’aquí…

—Està arrestat —diu en Joona amablement.

—Sí, però de què se l’acusa?

L’home dret, immòbil, es mira en Joona amb cara pàl·lida. En Joona diu adéu amb la mà lliure i surt a la llum del dia.