78
El mercat

La Penélope es desperta aviat i no es pot tornar a adormir, resta estirada una bona estona però després s’aixeca i engega el televisor. Pensa que la policia només podrà mantenir l’operació de reconeixement durant uns dies. Després ja no seria econòmicament justificable. Si l’agressor no hagués matat cap policia, ni tan sols hauria tingut protecció per falta de recursos.

Agafa l’aigua bullent del fogó de la cuina, l’aboca en una tetera i hi posa dos sobrets de te de llimona. S’emporta la tetera i una tassa cap a la sala d’estar fosca, posa la tetera i la tassa a la fornícula, encén el llum amb la pantalla de vidre verd que penja de la finestra i mira cap avall, a la plaça desolada.

De sobte veu dues persones que corren per les llambordes i que cauen desplomades a terra. Sembla estrany. Ràpidament tanca el llum. Tot li fa voltes i arrossegant-se per terra es dirigeix a la finestra. Torna a mirar a fora i s’aparta. Un grup d’operacions corre per Nybrogatan i veu com pampallugueja una de les portes principals laterals del mercat, en el mateix precís segon que sent com si algú hagués tirat un drap mullat contra la finestra s’adona que una bala perfora el vidre laminat i va a parar a la paret de darrere d’ella. Ella es llança a terra i s’allunya de quatre grapes. Per terra hi ha fragments de vidre de la làmpada de la finestra, però ella ni s’adona que es talla els palmells de les mans.

L’Stewe Billgren s’acaba de canviar d’una feina tranquil·la a la unitat operativa de la secció d’operacions especials del Departament d’Investigació Criminal.

Ara seu al seient de l’acompanyant al costat de la seva cap, Mira Carlsson, en un cotxe Alfa, un vehicle civil que es dirigeix amunt, cap a Humlegårdsgatan. L’Stewe Billgren mai ha participat en una situació greu d’emergència, però moltes vegades s’ha preguntat com hauria portat la situació. El fet de pensar en allò l’havia començat a preocupar, especialment des que la seva parella va sortir del bany la setmana passada amb un somriure a la cara mostrant-li el test d’embaràs.

L’Stewe Billgren se sent cansat després del partit de futbol d’ahir. Ja es nota el cruiximent, com un pes intens als músculs de les cuixes i als panxells.

Se senten diversos cops sords que vénen de fora i immediatament la Mira observa endavant a través del parabrisa i es pregunta:

—Però què dimonis ha estat…

Emmudeix quan una veu crida per ràdio que dos col·legues han estat disparats al mig d’Östermalmstorg, que hi ha d’anar el grup 5 des de Humlegårdsgatan.

—El tenim —diu el coordinador operatiu de la Säpo amb un to alt—. Per l’amor de Déu, només hi ha quatre entrades al mercat i…

—N’estàs segur? —interromp la Jenny Göransson.

—Una porta a Nybrogatan, una altra a la cantonada i dues més a Humlegårdsgatan.

—Mobilitzeu la gent, més gent —crida en Brollin a algú.

—Estem treballant per trobar un plànol del mercat.

—Moveu els grups 1 i 2 cap a la porta del davant —crida algú més—. El grup 2 està a punt d’entrar-hi, el grup 1 escorta la porta.

—Ràpid, ràpid, ràpid!

—Que el grup 3 vagi cap a les entrades laterals i que el grup 4 els escorti. El grup 5 ja ha rebut ordres per entrar al mercat, podem utilitzar el cotxe de vigilància civil Alfa, són allà, són a prop.

El cap de comandament del Centre de Control Operatiu, Ragnar Brollin, es posa en contacte amb l’Alfa. L’Stewe Billgren es mira la Mira Carlsson amb cara de preocupació i respon a la trucada.

La veu d’en Brollin denota molt d’estrès quan els diu que condueixin cap amunt a Majorsgatan i esperin noves ordres. Explica ràpidament que l’àrea d’operació s’ha eixamplat i que el grup 5 segurament necessitarà reforços d’artilleria.

El cap repeteix diverses vegades que la situació és greu, que l’agressor sospitós és dins del mercat.

—Merda —xiuxiueja l’Stewe—, jo no hauria de ser aquí, sóc tan fotudament estúpid…

—Tranquil·litza’t —diu la Mira.

—Justament ara que la meva promesa està embarassada. Ho vaig descobrir la setmana passada, seré pare.

—Felicitats.

Ell respira estressat, es mossega l’ungla del dit gros i mira fixament cap endavant.

A través del parabrisa, la Mira veu com tres policies altament equipats s’afanyen des d’Östermalmstorg avall cap a Humlegårdsgatan.

S’aturen davant de la primera entrada lateral del mercat i forcen la reixa. Dos d’ells munten els rifles d’assalt amb mira làser i entren a dins. El tercer corre cap a l’altra entrada lateral i força el reixat forjat.

L’Stewe Billgren deixa de mossegar-se l’ungla del polze i les galtes se li tornen completament blanques quan en Brollin, cap del comandament, els torna a trucar:

—Cotxe Alfa de vigilància civil, canvi i tallo!

—Contesta —li diu la Mira a l’Stewe.

—Alfa, cotxe Alfa —crida el cap del comandament impacientment.

—Va!

—El cotxe Alfa és aquí —contesta l’Stewe de mala gana.

—No tenim temps de desplaçar la gent —crida gairebé en Brollin—. Hi irromprem immediatament, heu d’escortar el grup 5. Repeteixo, hi irromprem ara mateix, escorteu el grup 5. Entesos?

—Sí —contesta l’Stewe, sentint com el cor li comença a martellejar fortament.

—Comprova la teva arma —diu la Mira, tensa.

Com si tot fos un somni a càmera lenta treu la pistola, allibera el carregador i comprova la munició.

—Per què hem de…

—Entra-hi ara —diu la Mira, estressada.

L’Stewe sacseja el cap i mussita:

—Aquest tio es carrega els policies com si fossin mosques…

—Ara —diu ella fort.

—Seré pare i jo… potser hauria…

—Ja hi entro jo, doncs —interromp la Mira—. Queda’t darrere del cotxe, vigila la porta, mantén el control per ràdio, estigues preparat per fugir.

La Mira Carlsson munta la seva Glock i surt del cotxe sense mirar-se el seu col·lega. Corre cap a la porta més propera amb el reixat trencat, mira a dins ràpidament i tira el cap enrere. El seu col·lega del grup 5 és al graó de dalt de tot de l’escala esperant-la. La Mira sospira profundament, sent com la por s’apodera del seu cos i després entra, passant per la porta estreta. És fosc i l’atrapa una feble pudor d’escombraries que ve del magatzem que hi ha sota el mercat. El seu col·lega es creua amb la mirada d’ella, li fa un gest perquè el segueixi i assegura la línia de tir de la dreta. Ell espera uns segons i després fa un senyal de compte enrere: tres, dos, un. Té els llavis segellats i la cara concentrada quan el seu company es gira cap al recinte del mercat, entra per la porta i es protegeix amb un taulell que es troba just davant d’ell. La Mira entra i examina el passadís de la dreta per si hi veu moviments. El seu col·lega fa pressió contra el taulell de formatges més grossos que els pneumàtics d’un cotxe. Respira ràpidament mantenint contacte radiofònic amb el control operatiu. Un punt vermell brillant de la seva mira làser li tremola a terra davant dels peus. La Mira va cap al taulell de la dreta intentant veure alguna cosa. Una llum grisosa arriba fins a terra des dels vidres de les finestres del sostre, a uns vint metres d’altura. Alça de nou la Glock i veu superfícies brillants d’acer inoxidable per sobre el punt de mira. Hi ha un bon tros de filet de vedella estovat en un aparador de vidre. Alguna cosa tremola als vidres de les finestres entre els miralls. Ella pressent una figura esvelta amb ales tacades.

«Un àngel mort», pensa justament quan les parets fosques de la sala del mercat pampalluguegen amb la boca de foc d’una arma automàtica silenciada.

L’Stewe Billgren està ajupit darrere del cotxe civil de policia amb finestres i portes blindades. S’ha tret la seva SIG Sauer, reposa al capot mentre amb la mirada ressegueix amunt i avall les dues entrades del mercat.

El soroll de les sirenes s’apropa de diferents direccions. Policies altament armats s’apleguen a la plaça davant de l’entrada principal. De sobte se senten trets d’una arma que espeteguen a través de les parets. L’Stewe prega Déu que no li passi res i pensa que marxarà corrents del lloc, que deixarà de ser policia.