43
Un ordinador clonat

En Göran Stone somriu a en Joona Linna i després treu un sobre de la seva bossa, l’obre i en treu la clau requisada. La Saga Bauer resta dreta just davant de les portes de l’ascensor amb la mirada baixa.

Tots tres es troben fora de l’apartament d’en Carl Palmcrona, a Grevgatan 2.

—Els nostres tècnics vindran demà —diu en Göran.

—Sap a quina hora? —pregunta en Joona.

—A quina hora, Saga? —pregunta en Göran.

—Crec que nosaltres…

—Creu? —interromp ell—. Hauria de saber l’hora.

—A les deu —contesta ella tranquil·lament.

—I els va dir que jo, personalment, volia començar amb IT i telèfons?

—Sí, ja els ho vaig dir…

En Göran la fa callar amb un moviment amb la mà quan li sona el telèfon. Contesta i baixa l’escala una parell de graons, es col·loca a l’ampit de la finestra amb vidres rogencs i parla.

En Joona es tomba cap a la Saga i pregunta amb veu apagada:

—No és vostè la cap de la investigació preliminar?

La Saga fa que sí amb el cap.

—Què passa, doncs? —pregunta ell.

—No ho sé —contesta ella, cansada—. És sempre el mateix, ni tan sols és el camp d’especialitat d’en Göran, ell mai ha treballat en temes d’antiterrorisme.

—Què es disposa a fer vostè?

—No hi ha res…

Ella es queda en silenci quan en Göran Stone acaba la conversa i torna a pujar on són ells. La Saga allarga la mà per agafar la clau de la porta d’en Palmcrona.

—La clau —diu ella.

—Què?

—Sóc jo, la cap de la investigació preliminar.

—Què li sembla això? —riu en Göran Stone mirant-se en Joona.

—De segur que no és res personal amb vostè —diu en Joona—. Però fa un moment jo era en una reunió amb els nostres caps i he acceptat de treballar juntament amb la Saga Bauer…

—La Saga pot entrar amb nosaltres —diu ell ràpidament.

—Com a cap de la investigació preliminar —diu la Saga.

—Que vol que surti jo o què collons passa? —pregunta en Göran Stone amb un somriure atordit i ofès.

—Pot acompanyar-nos si vol —contesta en Joona tranquil·lament.

La Saga li pren la clau de la mà.

—Vaig a trucar a en Verner —diu ell i comença a baixar les escales.

Senten els seus passos al replà i com parla per telèfon amb el cap, com s’enfada més i més i com al final crida un «cony» que fa eco.

La Saga intenta no riure, manté les formes i posa la clau al pany, fa dues voltes i obre la pesada porta.

La zona acordonada per la policia es va suprimir quan es van tancar les sospites d’assassinat. La investigació preliminar va tancar-se immediatament després que en Nils Åhlén va acabar l’informe de l’autòpsia, que confirmava en cada punt les suposicions d’en Joona Linna sobre com es va produir el suïcidi. En Carl Palmcrona es va treure la vida penjant-se amb una soga lligada al ganxo del llum del sostre de casa seva. La investigació de l’escena del crim es va suspendre i les anàlisis de les proves que es van enviar al Laboratori Nacional de Ciències Forenses a Linköping no es van dur mai a terme.

Però ara ha sortit a la llum que el dia abans que en Palmcrona fos trobat penjat, en Björn Almskog li va escriure.

Més tard, al vespre, la Viola Fernández va ser assassinada al iot d’en Björn Almskog.

En Björn és un enllaç, una connexió entre ambdues morts. Les dues morts s’haurien declarat suïcidi i accident, sense cap mena de connexió l’una amb l’altra, si el iot s’hagués enfonsat al mar.

En Joona i la Saga caminen cap al rebedor i s’adonen que no hi ha correu. L’aire està impregnat de l’olor de sabó verd. Continuen per les habitacions grans. La llum del dia es cola per les finestres. Brilla la teulada de xapa vermella de l’altra banda de Grevgatan. Des del mirador es pot veure l’aigua brillant de la cala de Nybro.

Les làmines dels investigadors ja s’han tret i han fregat el terra de sota el ganxo del llum.

Caminen a poc a poc per sobre del parquet cruixent. És estrany que la sensació de suïcidi ja no es percebi a l’apartament d’en Palmcrona. El lloc no sembla estar deshabitat. Tant en Joona com la Saga tenen la mateixa sensació. Les habitacions grans, gairebé sense mobles, estan plenes d’una tranquil·litat acollidora.

—Ella encara hi segueix venint, aquí —diu la Saga de sobte.

—Exacte —contesta en Joona de seguida i després somriu.

—La majordoma ha estat aquí, ha fet la neteja, ha airejat, ha recollit el correu, ha fet el llit, etc.

Tos dos pensen que no és res insòlit, tractant-se d’una mort sobtada.

Un es nega a reconèixer que la vida li ha canviat. En comptes d’acceptar la nova vida, un se segueix comportant de la mateixa manera que abans.

Algú truca a la porta. La Saga sembla preocupada però de tota manera segueix en Joona cap a fora, al rebedor.

Obren la porta i es troben amb un home amb el cap rapat que porta un xandall negre que li fa bossa.

—En Joona m’ha dit que llencés l’hamburguesa i vingués aquí directament —diu en Johan.

—És en Johan Jönsson, d’IT —explica en Joona.

—En Joona conduïa el cotxe —diu en Johan amb un accent finès exagerat—. El camí girava però en Joona no.

—La Saga Bauer és detectiu de la policia de seguretat —diu en Joona.

—La fem petar o treballem? —pregunta en Johan Jönsson.

—Pari ja —diu la Saga.

—Hem de mirar l’ordinador d’en Palmcrona —diu en Joona—. Quant de temps ens portarà?

Comencen a caminar cap a l’oficina.

—Es pot utilitzar com a prova? —pregunta en Johan Jönsson.

—Sí —contesta en Joona.

—Així doncs, vol que cloni l’ordinador? —pregunta en Johan Jönsson.

—Quant de temps trigaria? —pregunta en Joona.

—Prou perquè vostè tingui temps d’explicar un parell d’acudits sobre la Säpo —contesta ell sense moure’s d’on és.

—Quin problema té vostè? —diu la Saga, irritada.

—Puc preguntar-li si surt amb algú? —pregunta en Johan Jönsson amb un somriure avergonyit.

Ella el mira als ulls i diu que sí amb el cap seriosament. Ell abaixa la mirada, mussita alguna cosa i desapareix cap a l’oficina d’en Palmcrona. En Joona agafa un parell de guants de protecció de la Saga, se’ls posa i mira el correu de l’armariet però no hi troba res d’especial. No hi ha gaire cosa, un parell de cartes del banc i l’auditor, informació de l’oficina governamental, resultats de l’especialista de l’esquena de Sophiahemmet i el protocol de la reunió de primavera de l’associació de condomini.

Tornen cap a l’habitació on sonava la música quan van trobar en Palmcrona mort. En Joona s’asseu en una de les butaques d’en Carl Palmcrona i mou la mà amb compte davant del raig fi blau clar de l’equip de música. Dels altaveus flueix de sobte la música d’un solo de violí. La melodia evoca un equilibrista en el registre més alt però amb el temperament d’un ocell nerviós.

En Joona mira quina hora és, deixa la Saga al costat de l’equip de música i va cap a l’oficina. En Johan Jönsson no és allà sinó que està assegut a la cuina amb l’ordinador prim al davant, sobre la taula.

—Ha anat bé? —pregunta en Joona.

—El què?

—Ha pogut copiar l’ordinador d’en Palmcrona?

—Naturalment, és un clon exacte —contesta com si no hagués acabat d’entendre bé la pregunta.

En Joona voreja la taula i mira la pantalla.

—Pot accedir als seus correus electrònics?

En Johan Jönsson obre el programa.

—Voilà! —diu ell.

—Farem un cop d’ull a la seva correspondència de la setmana passada —continua en Joona.

—Comencem amb la carpeta d’entrada?

—Sí, sí, faci-ho, faci-ho.

—Pensa que li agrado a la Saga? —pregunta en Johan Jönsson de sobte.

—No —contesta en Joona.

—L’amor comença sempre amb una baralla.

—Provi d’estirar-li les trenes —diu en Joona al mateix temps que assenyala la pantalla de l’ordinador.

En Johan Jönsson obre la safata d’entrada i es toca la cara.

—Jackpot-voitto —diu en Joona.

En Joona veu tres correus electrònics de skunk@hotmail.com.

—Obri’ls —diu l’inspector.

En Johan Jönsson clica el primer correu i al mateix moment el correu d’en Björn Almskog omple la totalitat de la pantalla de l’ordinador.

—Jesus Christ Superstar —xiuxiueja en Johan apartant-se de l’ordinador.