81
L’ambaixada alemanya
Un policia uniformat està dret deu metres davant de la zona tallada al trànsit per la policia a Sturegatan, prop de Humlegården, quan en Joona Linna s’acosta amb el cotxe a gran velocitat. El policia intenta fer-li entendre que ha de girar cua i agafar un altre carrer, però en Joona continua simplement endavant, s’acosta al marge del carrer i deixa el cotxe. S’identifica ràpidament i comença a córrer Humlegårdsgatan amunt cap al mercat.
Només han passat divuit minuts des que ha rebut la trucada, però el tiroteig ja s’ha acabat i les ambulàncies han començat a arribar a l’escenari dels fets.
La cap d’operacions, Jenny Görasson, està duent a terme l’informe sobre la persecució del cotxe que ja ha finalitzat a Diplomatstaden. L’agressor podria haver entrat a l’ambaixada alemanya. La Saga Bauer és a fora del mercat i parla amb una companya que té una manta damunt les espatlles. La Saga es creua amb la mirada d’en Joona i li fa un senyal amb la mà perquè hi vagi. En Joona va cap a les dues dones i saluda amb el cap la Saga.
—Pensava que arribaria jo primer —diu ell.
—És massa lent, Joona.
—Sí —contesta ell somrient.
La dona embolicada amb la manta aixeca la mirada i el saluda.
—És la Mira Carlsson, del Departament d’Espionatge —explica ella—. Ha estat una de les primeres que ha entrat al mercat i creu que ha disparat a l’agressor.
—Però no li ha vist la cara —estableix en Joona.
—No —contesta la Mira.
En Joona es mira l’entrada del mercat girant-se cap a la Saga.
—Van dir que tots els edificis del voltant estarien vigilats —murmura ell.
—Els estrategs probablement van pensar que la distància era massa llarga per…
—Es van equivocar, doncs —interromp en Joona.
—Sí —diu la Saga fent un gest cap al mercat—. Ell era darrere la reixa en aquesta porta oberta i va disparar un tret a la finestra d’ella.
—He sentit dir que va estar de sort —diu ell, calmat.
L’àrea del voltant de la gran entrada del mercat d’Östermalm està acordonada; petits senyals numerats marquen les primeres troballes de la investigació de l’escenari del crim: una petjada i un cartutx buit de bala FMJ d’una munició de precisió americana. Més endavant, entre les portes obertes en Joona veu uns quants tomàquets que han rodolat per terra i la recambra doblegada d’una Ak5 sueca.
—L’Stewe Billgren —diu la Saga—. El company del grup d’espionatge…, que va perseguir l’agressor sospitós per Diplomatstaden, manté que l’ha vist entrar per la porta principal de l’ambaixada alemanya.
—Pot ser que s’equivoqui?
—És possible… estem en contacte amb l’ambaixada i ells afirmen que no… —es mira el bloc de notes—, afirmen que no s’ha produït cap activitat insòlita a l’àrea.
—Ha parlat amb en Billgren?
—Sí.
La Saga mira en Joona seriosament:
—Hi ha hagut una explosió i gairebé no sent res, però està totalment segur del que ha vist; que l’agressor entrava a l’ambaixada.
—Es podria haver escapat per la part del darrere.
—En qualsevol cas tenim gent al voltant de l’edifici, un helicòpter a l’aire. Estem a l’espera d’una resposta per entrar-hi.
En Joona es mira el mercat amb irritació:
—Això pot trigar.
Es treu el mòbil i diu gairebé per a si mateix:
—Parlaré amb la Klara Olofsdotter.
La Klara Olofsdotter és fiscal en cap de la fiscalia internacional.
Ella contesta al cap de dos trucs.
—Sé que és vostè, Joona Linna —diu ella sense dir hola—. I sé de què va.
—Llavors segurament també sabrà que hi hem d’entrar —diu en Joona al telèfon.
La seva veu emet un terrible to aspre de tossuderia.
—No és fàcil. Tot això és molt delicat, si em perdona. He parlat per telèfon amb la secretària de l’ambaixador —explica la Klara Olofsdotter—. Manté que tot és normal a l’ambaixada.
—Creiem que ell és a dins —diu en Joona tossut.
—Però com ho pot haver aconseguit?
—Podria tractar-se d’un ciutadà alemany que reclama el dret d’ajuda consular, i simplement l’han obert, podria ser un treballador suec a temps parcial, tenir una targeta d’accés…, algun tipus d’estatus diplomàtic, potser immunitat, potser algú el protegia, encara no ho sabem; potser és familiar d’un agregat de defensa o de Joachim Rücker.
—Però si vostè ni tan sols sap quin aspecte té —diu ella—. No hi ha testimonis, com hem d’entrar a l’ambaixada si no…
—Trobaré un testimoni —interromp en Joona.
Es fa silenci durant una estona. En Joona sent respirar la Klara Olofsdotter al telèfon.
—Llavors faré el possible perquè pugui entrar a l’edifici —diu ella.