111
Traïdor

En Raphael Guidi és a la coberta del capità juntament amb el guardaespatlles de cabells grisos curts i ulleres de muntura gruixuda. El timoner els mira fixament amb ulls espantats mentre es passa la mà per l’estómac.

—Què passa? —pregunta en Raphael ràpidament.

—Tinc ordres d’anar escalfant l’helicòpter —diu el timoner—. Pensava…

—On és l’embarcació?

—Allà —diu ell assenyalant amb el dit cap a la popa.

Molt a prop, darrere la coberta del iot amb piscina i torns amb barques salvavides, s’albira el vaixell de càrrega guardacostes desarmat. Les onades peten contra el gris codast esquitxat i l’aigua escumeja quan les hèlices fan marxa enrere.

—Què han dit, què han dit exactament? —pregunta en Raphael.

—Tenien pressa, han demanat reforços, han dit que tenien una ordre d’arrest.

—No hi ha res que coincideixi —diu en Raphael mirant al seu voltant.

A través de la finestra veuen que el pilot de l’helicòpter ja està assegut a la cabina i que el rotor ja ha començat a moure’s. De sobte poden sentir Caprices número 24 de Paganini que ve del menjador per sota d’ells.

—Aquí arriben els seus reforços —diu el timoner i assenyala el radar.

—Sí, ja ho veig. Quant de temps tenim? —pregunta en Raphael.

—Van a una mica més de 33 nusos, arribaran d’aquí a deu minuts.

—Cap problema —diu el guardaespatlles mirant l’helicòpter—. Tenim prou temps per treure’t a tu i a en Peter a temps, com a mínim tres minuts abans…

L’altre guardaespatlles rosset s’afanya passant per la porta de vidre cap a la coberta del capità. Té la cara pàl·lida i molt estressada.

—Hi ha algú. Hi ha algú al iot —crida ell.

—Quants? —crida el guardaespatlles dels cabells grisos.

—Només n’he vist un, però no ho sé… porta un fusell d’assalt, però cap equip especial.

—Atura’l —li diu l’home dels cabells grisos al seu col·lega.

—Dóna’m un ganivet —diu en Raphael ràpidament.

El guardaespatlles treu un ganivet de fulla prima i grisa. En Raphael l’agafa i s’apropa al timoner amb una mirada tensa.

—No havien d’esperar els reforços primer? —crida ell—. Has dit que estaven esperant reforços!

—Això és el que he entès…

—Què collons hi fan, aquí? No tenen cap prova contra mi.

El timoner sacseja el cap reculant cap enrere. En Raphael encara se li acosta més.

—Què collons hi fan, aquí, si no tenen cap prova contra mi? No hi ha res que…

—No ho sé, no ho sé —contesta el timoner amb els ulls negats de llàgrimes—. Només he dit el que he sentit…

—Què has dit?

—Dit? No ho entenc…

—No puc estar perdent el temps —crida en Raphael—. Digue’m què collons els has dit a ells!

—No els he dit res.

—Molt estrany, maleïdament estrany, no? No?

—He escoltat els seus canals, tal com ho havia de fer, no he…

—Tan difícil és admetre-ho? —rugeix en Raphael, fa uns quants passos endavant cap a ell i li enfonsa el ganivet a l’estómac.

Gairebé sense resistència llisca travessant-li la camisa, el teixit adipós i els intestins. La sang es filtra cap a fora com la rosada per sobre la fulla, surt a raig entre la mà d’en Raphael i la màniga de la dessuadora. Amb una expressió facial de sorpresa el timoner fa un pas enrere per evitar la ganivetada, però en Raphael el segueix, resta dret mirant-lo als ulls.

Es pot sentir la música del violí des del menjador: tons lleugers brillen i salten endavant.

—Podria ser l’Axel Riessen —diu el guardaespatlles dels cabells grisos de sobte—. Potser du un micròfon, potser manté contacte telefònic amb la policia a través de…

En Raphael extreu el ganivet de l’estómac del timoner i s’afanya escales avall.

El timoner resta dret amb la mà a l’estómac mentre la sang li regalima fins a les negres sabates; intenta fer un pas però rellisca i queda estès a terra amb la mirada cap al sostre.

El guardaespatlles dels cabells grisos segueix en Raphael amb el fusell d’assalt alçat i la mirada cap a fora a través de la finestra panoràmica del menjador.

L’Axel para de tocar quan entra en Raphael i l’apunta amb el ganivet ensangonat.

—Traïdor —crida—. Com has pogut ser tan maleïdament…

El guardaespatlles dels cabells grisos dispara sobtadament una sèrie de trets eixordadors. Les bales passen a través de la finestra panoràmica i els cartutxos cauen escales avall tritllejant.