«Un punt de vista compartit per molts periodistes de mèrit és que el “diari” és una cosa que “es perd”. Tant li fa una errada (informativa, gràfica, tipogràfica, gramatical). Un altre número substitueix l’endemà l’anterior. Dimecres ningú no recorda ja el diari de dimarts. Error. Error funestíssim. És tota la desfeta del periodisme actual. Puix que al nostre entendre un diari, com un poema, s’ha de redactar, compaginar i imprimir pensant amb els nostres successors d’ací a dos segles. (No discutirem ara la mala qualitat del paper i tinta que impossibiliten etc.). D’ací a cent anys, d’ací a dos-cents, serem judicats pels nostres diaris! Cada número nou del diari hauria d’ésser considerat com un llegat que fem a l’eternitat».

J.V. FOIX
La Publicitat, 31-III-1932