Del «Cata… què?» al «Puigde… què?»
«Dinamarca té Borgen. Els EUA tenen House of cards. I Espanya té la campanya catalana per la independència, una apassionant sèrie política amb melodrames, girs sorprenents i revelacions d’última hora que, per improbables, farien posar vermells els guionistes de televisió». Aquesta entradeta, novament del Financial Times, signada per Tobias Buck arran del pacte assolit in extremis per investir el nou cap de govern i desenrocar el procés, és probablement una de les entradetes més brillants (tot i la indiscutible càrrega de sarcasme) que s’ha escrit en els últims anys sobre política catalana, a dins i a fora del país.
Com hauran comprovat els lectors que hagin tingut la paciència d’arribar fins aquí, a fora s’han escrit moltes pàgines sobre Catalunya des que Carles Puigdemont en va fer la primera recerca avui fa més de vint anys, fins a arribar a la pàgina tres de l’International New York Times on l’11 de gener de 2016 vaig topar amb la foto del nou president a quatre columnes. El reporter estranger ja no es pregunta què és Catalunya, sinó que intenta explicar qui és el nou dirigent del país, que descriu com a antic periodista de serrell esbullat (floppy-haired, segons la descripció del pentinat) i que defineix com «l’alcalde conservador de la ciutat catalana de Girona i tallat pel mateix patró que Mas», si fem cas de l’opinió de The Guardian.
Hi tenen tela per tallar, abans no li facin el vestit a mida, el retrat propi. El que queda clar és que el president Puigdemont ha passat de ser aquell periodista que seguia la pista d’articles de premsa estrangera sobre Catalunya a convertir-se en el protagonista principal d’aquestes informacions. Un cop d’efecte del destí ideal per arribar a la fi d’aquest llibre. De moment. Perquè el Procés continua. I el món ens continua observant. Avui podem tornar preguntar-nos quina imatge projectarem a l’exterior d’aquí a vint anys. La conclusió és la mateixa amb què Puigdemont tancava el seu llibre fa dues dècades: «La resposta, no ens enganyem, és, com sempre, a casa nostra».