Atenció mediàtica cada cop més presencial

A mesura que es fa evident l’increment de la temperatura política en les relacions entre Catalunya i Espanya, la premsa internacional augmenta també l’atenció. Del corresponsal més o menys llunyà, que generalment escriu des de la capital espanyola, es va passant a l’enviat especial. Dels temes purament informatius (com els que s’han vist en la relació de titulars anterior sobre el 10-J) amb una mínima contextualització, es transita cap a la documentació cada cop més exhaustiva. Més articles de fons, més anàlisi i, finalment, més opinió i, sobretot, posicionaments editorials. Quan una successió de notícies sobre un mateix fenomen agafa volada, a les taules de redacció se’ls atorga una carpeta temàtica per anar-ne fent seguiment. La carpeta catalana comença a tenir gruix.

Com a contrapartida, cada vegada cal posar més atenció a destriar el gra de la palla, a diferenciar els articles d’elaboració pròpia dels centenars de repeticions i adaptacions en formats i idiomes diversos dels teletips d’unes agències internacionals que, com Bloomberg, Associated Press o France Presse, estan en vigilància permanent. Atenció, però: aquest fenomen, tot i ser qualitativament qüestionable, en realitat comporta un salt mediàtic extraordinari. Estrafent el conegut refrany, és important que parlin de tu encara que sigui inconcretament.