Una portada de The New York Times
L’edició de The New York Times del dimecres 15 d’abril de 1931 es va posar a la venda als quioscos amb una notícia principal a tota la meitat dreta de la portada. «El rei Alfonso cau, Espanya es converteix en una república. Alcalá Zamora és el primer president» informaven els titulars, a sota dels quals es publicava una fotografia del monarca derrocat. La mort de quatre americans a Nicaragua en un atac d’Augusto Sandino tan sols ocupava una columna, aquell dia, i, afeccionats com són els americans a concedir la màxima importància a la sort dels seus conciutadans, podem imaginar la transcendència que atorgaren a la proclamació de la República.
The New York Times va destacar dues notícies sobre el que passava a la Península: una, lògicament, la posició del govern de Washington —precisant, a més, que un gran crèdit que s’havia concedit no seria retirat—, i l’altra el paper de Catalunya. «Catalunya roman a Espanya com a Estat», deia el titular de la informació sota la foto d’Alfonso XIII, que apuntava clarament la idea d’una independència de fet. Un dels subtítols assegurava que el «Coronel Macià» començava a buidar les presons, i en el text es remarcava que el líder català havia proclamat que la «República Catalana» era un «estat integrat dintre la Federació espanyola».
La notícia publicada per The New York Times sobre el que passava a Catalunya fou servida per l’agència The Associated Press. En el seu despatx incorre en un lapsus similar al de Le Journal: en tot el text tracta el que havia de ser el primer president de la Generalitat restituïda de «Francisco» i el presenta més aviat com un líder militar —no es cansa de repetir que és coronel— que no com un líder polític. El corresponsal explica com Macià, «President Provisional de la República Catalana», pren el poder «sense resistència» i que ha emès una declaració en la qual comunica que assumeix el càrrec de manera provisional, amb Niceto Alcalá Zamora com a cap de la República Federal Espanyola. En aquesta mateixa comunicació, diu The New York Times, després que els regidors elegits l’anterior diumenge haguessin pres possessió, es va procedir, a Barcelona, a proclamar la República Catalana. El diari novaiorquès també destaca a la portada que els militars de Barcelona es van posar sota les ordres de Macià. En un moment determinat, en parlar que arreu començava a onejar la bandera tricolor republicana espanyola, assegura que també s’hi van veure els «colors catalans», terme que no pressuposa el rang de «bandera» oficial.
La notícia relata com el 1927 —en realitat va ser al 1926— Macià va ser arrestat per les autoritats franceses després de proclamar la República Catalana des dels Pirineus.
Lamentablement, Catalunya centrarà l’interès dels grans diaris per una raó de naturalesa ben diferent: la guerra civil. Un dels fets que indigna més la premsa lliure d’Europa —o sigui, ni l’alemanya ni la italiana— és l’assassinat, en forma d’execució sumaríssima, de Manuel Carrasco i Formiguera, dirigent d’Unió Democràtica, el 9 d’abril de 1938, a Burgos. El govern rebel de Franco el va condemnar pel delicte de rebel·lió militar i, malgrat la forta pressió internacional que el cas va desencadenar, la seva execució no es va poder evitar. Miquel Coll i Alentorn va recollir testimonis escrits d’alguns periòdics que se’n van fer ressò: Aube, La Vie Catholique, Temps Present, La République, La Jeune République, L’Eveil des Peuples, La Libre Belgique…, ressò que l’afusellament del president Lluís Companys, el 15 d’octubre de 1940, no va obtenir perquè Europa tenia, per desgràcia seva, altres preocupacions: l’amenaça nazi, que s’estenia arreu. L’afusellament del president de la Generalitat va ocupar l’espai d’un breu als diaris que ho van publicar. Molts es van limitar a reproduir la següent nota: «Ens fan saber de Barcelona que M. Companys, ex-president de la Generalitat de Catalunya, condemnat a mort pel tribunal militar, ha estat afusellat. Havia nascut el 1873». El titular d’un diari francès informava de l’afusellament de «Luis» Companys.