Les detencions. La desinformació del Time i el compromís de The Guardian

El fet va passar força desapercebut per diversos motius: per la mediatització dels canals d’informació oficials, perquè els periodistes estrangers ja tenien la síndrome dels Jocs a sobre i no estaven per orgues, o perquè, senzillament, costava donar crèdit al que havia passat. La mateixa edició de la revista Time al·ludida en va fer un lleugeríssim esment i, com es podrà comprovar, mancat del més mínim rigor: «La setmana passada la policia va detenir set membres armats del moviment català independentista perquè planejaven segrestar un atleta o un destacat funcionari olímpic». D’altra banda, recollia el creixent malestar que es generava a l’Estat per la qüestió del finançament olímpic, i deia que un diari de Madrid havia titulat ben gros a portada el següent: «Les Olimpíades costaran a cada ciutadà més de 32.000 pessetes».

En canvi, el rotatiu anglès The Guardian va ficar més el dit a la llaga. En un reportatge aparegut a la revista El Temps el dia 3 d’agost del 92 es reproduïa la informació que va publicar el diari britànic. El títol: «Allò que la policia farà per l’esport». Val la pena de tornar a reproduir el text: «Una tarda de la setmana passada van trucar a la porta d’Oriol Malló a Barcelona. La Guàrdia Civil havia anat a arrestar-lo.

»Afortunadament per al jove, de 24 anys, periodista d’El Temps —una revista setmanal d’informació política—, en aquell moment no era a casa. El dia següent van anar a buscar-lo al seu lloc de treball. Novament no hi era, però la policia va fer una bona inspecció general, buidant calaixos i deixant les taules de cap per avall. Aquella mateixa tarda, més tard, Malló es va lliurar a la policia acompanyat, com qualsevol bon professional dels mitjans de comunicació, no només pel seu advocat sinó també per un fotògraf.

»Malló no va ser l’únic detingut. En quatre nits, la Guàrdia Civil va arrestar 36 persones a Catalunya pels seus suposats lligams amb el dissolt grup terrorista Terra Lliure. “Una operació necessària”, van entonar els editorialistes del diari progovernamental de Madrid El País; “Feixisme”, contraatacaren els columnistes del mateix diari.

»Per a Àngel Colom, líder d’ERC, “aquestes detencions ho posen tot en qüestió”. Tot, en aquest cas, és el que s’amaga darrere dels arrestos.

»Fins al 10 d’agost tot, per a Barcelona, significa els Jocs Olímpics. Colom es referia a un acord que permet que els Jocs es desenvolupin sense incidents. Ens deixeu cantar algunes cançons i onejar algunes banderes, van dir els catalans que demanen la independència, i nosaltres us donarem uns Jocs Olímpics lliures d’incidents.

»La detenció de dos periodistes més, un professor universitari, Carles Buenaventura —cap d’ERC a la regió de Girona—, i Oriol Martí, metge i membre del Partit dels Comunistes de Catalunya, ha anat en contra de l’esperit de l’acord.

»Terra Lliure oficialment es va dissoldre fa un any i la majoria dels seus membres es van incorporar a ERC, un partit de mentalitat democràtica. El 29 de juny tres bombones de gas domèstiques van ser descobertes a Catalunya connectades a rudimentaris mecanismes explosius. Les “bombes” no van arribar a explotar, però per a les autoritats de Madrid eren el senyal per actuar contra qualsevol dissidència a Catalunya.

»Tanmateix Terra Lliure no ha representat mai una amenaça seriosa a la seguretat. Les detencions són vistes per alguns analistes com una nova prova de la incomprensió entre Madrid i Catalunya.

»Segons aquesta línia de pensament, Madrid posa Catalunya al mateix sac que el País Basc. Però el separatisme català és escrupolosament constitucional. Els catalans preveuen que la millor oportunitat que tenen per fer realitat les seves ambicions es basa en el procés democràtic.

»Però les detencions de la setmana passada demostren que Madrid no permetrà que res s’interposi en la imatge d’eficiència i competència que Espanya vol mostrar als seus nous socis europeus. “Mañana” es convertirà en l’acudit del passat.

»Malgrat la desintegració d’ETA, el grup separatista basc, el terrorisme continua essent la principal preocupació dels espanyols. L’endemà de les primeres detencions a Catalunya, una enquesta revelava que el tema que més preocupa, abans que l’atur, és el terrorisme.

»Però si “mañana” i tot el que això implica estan oblidats, els mètodes usats per assegurar que el 1992 serà celebrat pacíficament podrien venir perfectament dels temps del mateix “Generalísimo”.

»L’enfurismat Colom, que ha vist un destacat membre del seu partit detingut per creences que pot haver sostingut en algun moment del passat, no s’ha quedat sol a l’hora de comparar la Guàrdia Civil d’avui amb els seus predecessors. “El Tribunal d’Ordre Públic [en l’època de Franco] detenia demòcrates, i ara l’Audiència Nacional deté demòcrates que volen la independència”. Les detencions van ser autoritzades pel jutge Baltasar Garzón emparant-se en la legislació antiterrorista espanyola, que permet que els sospitosos siguin incomunicats fins a cinc dies.

»El moment va ser desafortunat. La mateixa setmana Amnistia Internacional va donar a conèixer el seu informe anual, que denuncia tortures continuades a les presons espanyoles. En uns dies, el fiscal general espanyol havia rebutjat les acusacions, demostrant o bé una impressionant velocitat de treball o bé indiferència davant les crítiques. Tanmateix el primer dels arrestats a ser posat en llibertat, Carles Buenaventura, va denunciar haver patit tortures a mans de la Guàrdia Civil. Les seves acusacions van ser corroborades per altres detinguts en ser posats en llibertat. Van parlar de bosses de plàstic posades sobre els seus caps, i d’haver estat colpejats amb cables telefònics. La meitat dels 36 detinguts han estat posats en llibertat, la majoria d’ells sense càrrecs.

»A Madrid, el jutge Garzón somriu a les càmeres. “El jutge es limita a investigar”, va dir El País. “Si ell considera necessari interrogar aquells que van abandonar Terra Lliure fa uns quants mesos o un parell d’anys amb la intenció d’aclarir alguns crims i prevenir-ne d’altres, ningú en el seu sa judici i compromès amb la democràcia hauria d’oposar-s’hi”.

»La pilota s’atura amb José Luis Corcuera, el ministre d’Interior socialista. Ell va donar nom a la severa llei sobre les llibertats civils d’enguany. Ahir, el portaveu del ministeri de l’Interior estava de vacances. Quan torni serà un home molt ocupat».

Pocs mesos després, el jutge Garzón es presentava a les eleccions generals espanyoles en un lloc molt destacat de la llista socialista.