«Quina Espanya és aquesta?»

El diari italià Corriere della Sera, per la seva banda, donava compte de la idiosincràsia de Catalunya en el quart capítol d’una sèrie que duia per nom genèric «Espanya cap al 92». El reportatge, a tota plana, titulat «Nosaltres, japonesos de Catalunya», amb una foto a quatre columnes de Jordi Pujol saludant després d’una victòria electoral, realitzava un interessant diagnòstic de la realitat. L’autor es preguntava, en un moment donat, «quina Espanya és aquesta que diu “si us plau” en lloc de “por favor”, “a reveure” en lloc de “hasta la vista”, “bona nit” en lloc de “buenas noches”?».

Més endavant afirma, després d’explicar que es tracta de la zona més industrialitzada de la Península i amb més inversions japoneses del món, que «el fet és que Catalunya políticament tampoc no sembla Espanya». Comenta que el poder està repartit entre Convergència i Unió a la Generalitat i els socialistes a l’Ajuntament de Barcelona, i destaca la figura de Pujol, de qui assegura que «viatja a l’estranger a la recerca d’inversions, com el cap d’una nació». L’autor afegeix: «Un socialista català, Raimon Obiols, admet que “Pujol ha aconseguit personificar la imatge de Catalunya”».

Hi ha una reflexió curiosa sobre l’Espanya de les autonomies. Es dóna per fet que Catalunya i el País Basc han posat l’Estat en el següent gran dilema: «¿Necessita exorcitzar els separatismes per decidir-se a concedir més autonomia, o donar l’autonomia per així desinflar el separatisme?».