Darrers mots

Els jocs van ser fets i, com en totes les partides, algú va guanyar i algú va perdre. Des de 1926 Catalunya ha ocupat un lloc a la premsa fonamentalment com a causa nacional disminuïda, oprimida, entrebancada per una altra cultura políticament poderosa que pretenia anul·lar-la.

Però també és cert que el món de fora ens ha mirat més temps com un poble oprimit pel franquisme que no com un poble en democràcia, i això encara desequilibra la balança. Com s’equilibrarà? Què en traurem, d’aquí a una vintena d’anys, d’haver tingut un procés democràtic tan llarg com el procés totalitari? Quina és la imatge que podrem projectar, si ja no serem més als ulls del món aquella nació oprimida que va lluitar per la democràcia i la recuperació nacional? La resposta, no ens enganyem, és, com sempre, a casa nostra.