Anàlisis cada cop més aprofundides

Tornant a la Diada del 2012 i passant del titular a l’anàlisi, un dels periodistes més amatents és David Gardner al Financial Times, en una peça publicada com a prèvia de la manifestació. L’articulista situa l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, encara immaculat, com a termòmetre del canvi que experimenta el país: «Més que qualsevol altra figura, Pujol personifica el canvi febril en el debat de Catalunya sobre el seu futur, que ha vist com el sentiment separatista passava de la marginalitat a ser tema principal, una tendència que va començar a accelerar-se abans de l’aparició de la crisi financera a la zona euro, que està fent tremolar Espanya fins als seus fonaments». L’article continua amb un vaticini que poques setmanes després es demostrarà encertat: «La data crítica, però, és la setmana vinent, quan Artur Mas, el president català, es trobarà amb Mariano Rajoy, el president del govern espanyol. Mas, un nacionalista provinent del partit de Pujol, Convergència i Unió, busca el compromís de Madrid de més autonomia fiscal —el dret de Catalunya a recaptar els seus propis impostos, tal com fan els bascos—, la promesa per la qual va ser escollit. Gairebé ningú no pensa que el govern de centredreta del Partit Popular de Rajoy estigui ideològicament disposat o sigui fiscalment capaç de reconèixer aquesta demanda. Per tant, la majoria d’analistes auguren unes eleccions catalanes anticipades, probablement a la primavera, que es converteixin de facto en un referèndum sobre la independència».

La cobertura planetària de la primera de les quatre grans diades que mostren al món allò que serà anomenat per molts la «revolució dels somriures», pel seu caràcter polític multitudinari i alhora festiu, és realment espectacular. En aquells moments, la reivindicació nacional és vista per bona part dels analistes com una conseqüència en bona part del malestar causat per la profunda crisi financera espanyola. Una reacció conjuntural. Una febrada que s’interpreta amb precaució i un cert escepticisme.