Durant els Jocs
Durant la celebració de les proves olímpiques és evident que l’interès el van marcar els resultats esportius, els atletes, l’organització… però també hi va haver algunes referències a la qüestió nacional. Una d’elles és la publicada al diari neerlandès De Volkskrant a principis d’agost. En una informació política, el corresponsal informa que els jocs són una plataforma per al nacionalisme català, però es pregunta «per què volen ser lliures, els catalans, si són els més lliures de tot Espanya?».
The European del 30 de juliol al 2 d’agost dedica un llarg article a parlar del rock català, titulat «Catalunya troba una veu regional». Una foto del grup Els Pets il·lustra el reportatge. En el peu s’aclareix que el grup «refusa de cantar en espanyol». La informació comença recordant que «Joan Manuel Serrat es va convertir en un heroi quan el 1968 fou rebutjat com a representant espanyol al festival d’Eurovisió perquè es negava a cantar en espanyol […] Però les noves generacions de catalans han hagut d’esperar fins fa uns anys, força després de la mort de Franco, perquè els seus herois tornessin a emergir amb un nou i potent gènere: el rock català».
El reportatge reprodueix algunes declaracions de Lluís Gavaldà, el cantant dels Pets, de qui es diu que, «igual com molts altres cantants», és partidari de la independència de Catalunya: «Tu pots o bé canviar la teva llengua i anar a Miami amb Julio Iglesias, o bé pots quedar-te aquí i cantar en català. Sóc català, i és la millor manera d’expressar-me».
Encara que no va parlar de la qüestió nacional, The New York Times del 2 d’agost dedicava una àmplia informació a l’urbanisme de Barcelona, i és de destacar que va escriure perfectament la paraula «plaça dels Països Catalans» en les diverses ocasions que la va reproduir.
El dia 6 d’agost, la revista britànica Athletics Today informava del triomf de Daniel Plaza amb el següent títol: «Or històric per a l’heroi de Catalunya» (Cataluña, a l’original). Després de recordar que el rei havia obert els Jocs en català, diu que Plaza es va passejar amb les banderes catalana i espanyola. «Però no fou qualsevol catalana. Se’n va anar cap a la multitud i va escollir específicament una bandera sense la insígnia dels independentistes […] Fou or per a Espanya i or per a Catalunya, una regió d’Espanya sense pretensions d’independència».
No obstant aquesta apreciació, el Financial Times del divendres 7 d’agost contenia una informació sensiblement diferent. En parlar del rècord que s’havia batut a Barcelona amb la participació de 172 països, el diari afirma que el comitè organitzador d’Atlanta «es prepara per donar la benvinguda a 190. Atlanta calcula que hi haurà tretze equips més que havien format part del de la Unió Soviètica, més cinc països que ningú no havia tingut en compte fins ara. Catalunya, per exemple».