La «confusió» del català
En una mostra d’insensibilitat considerable, i d’una certa ignorància sobre la realitat cultural del país, la periodista que explica la situació lingüística de Catalunya es pregunta «què està passant aquí?» després de comprovar que els rètols de les botigues, els cartells dels taxis i el recepcionista de l’hotel s’expressen en català. «La gent de Catalunya està tomant a parlar català», assegura la periodista potser convençuda que era una llengua morta. «El canvi en l’estatus del català des de la mort de Franco el 1975 ha estat enorme», afegeix. Immediatament després d’aquesta afirmació, informa que el català serà una de les llengües oficials dels Jocs Olímpics. No obstant, admet que almenys el 64% dels catalans parla aquesta llengua. «A Girona —afegeix—, on més del 90% dels 500.000 habitants de la província entén el català, Punt Diari és l’únic que publica només en aquesta llengua. Diari de Girona, publicat exclusivament en espanyol, fa vuit o nou anys que barreja els dos idiomes» [des de Sant Jordi de 1991, Diari de Girona publica íntegrament en català].
El text acaba amb una anècdota de restaurant. «Un restaurant et podrà oferir el menú en sis llengües, mentre un establiment similar a la porta del costat només t’oferirà un menú en català. Preguntat per la versió en espanyol, el cambrer somriu i mou el cap. “Señora”, diu en un fluid espanyol castellà, “quan vostè va a Londres no se sorprèn pas que el menú sigui escrit només en anglès”. I després, obligat, ens comença a traduir cada cosa del menú».
El símil de la Califòrnia d’Europa és utilitzat per la publicació alemanya Süddeutsche Zeitung el 4 de juliol, en què ofereix un reportatge sota el títol de «Catalunya, el somni d’una Califòrnia a Europa». El mateix mes, la revista Atlas, editada per la companyia aèria Air France i que es distribueix entre el passatge dels vols internacionals, dedicava el reportatge central de la publicació a Catalunya. Malgrat que l’aparença era la d’un reportatge turístic, i que efectivament contenia tots els ingredients per a aquesta funció, la veritat és que el text tractava també de qüestions històriques, polítiques i socials. En començar definia Catalunya com «el país del sol» que «il·lumina la Costa Brava, una de les més belles riberes mediterrànies». «Els homes, aquí, són actius, emprenedors, comerciants i artistes, grans viatgers i contestataris. Han provocat els poders centrals fossin quins fossin. Catalunya va ser un dels darrers bastions de la resistència republicana contra els nacionalistes el 1939…». Després de qualificar el país de «punta de llança de la revolució econòmica i política» de l’Estat espanyol, assegura que amb la recuperació de l’autonomia la comunitat ha «retrobat la seva identitat». Les il·lustracions pertanyen, la majoria, a aspectes tradicionals i turístics de Catalunya: la Costa Brava, la festa del casament de pagès de Ripoll, una ballada de sardanes i una gran foto on es veu una parella menjant «tapas» en una guingueta de la platja de Barcelona.