El dia que Le Monde va esvalotar el galliner

Alguns analistes internacionals en van prendre nota. Així, poques setmanes després de l’esclat de la guerra a Eslovènia, la primera de les repúbliques iugoslaves que va accedir a la independència, el diari Le Monde del dimecres 10 de juliol de 1991 devia preocupar més d’un polític espanyol. Enmig de les especulacions sobre el futur de Iugoslàvia, de l’estupor amb què l’opinió pública contemplava l’inici d’una guerra al cor d’Europa, de la cautela amb què alguns governs analitzaven la qüestió, preveient segurament la dimensió que podia prendre el conflicte quan s’estengués a altres regions de la zona, al diari francès no se li va ocórrer res més que acompanyar la notícia del dia sobre la guerra d’Eslovènia amb una informació, a la pàgina tres, titulada així: «Els bascos i els catalans es posen a somiar».

«Quan el canó retruny a Ljubljana o a Zagreb, se sent fins al País Basc espanyol o a Catalunya. Iugoslàvia és més a prop que els països bàltics i el mot “autodeterminació” troba en certes regions d’Espanya un terreny més que sensible. Quan els eslovens o els croats alcen la bandera de la independència, els independentistes bascos i catalans es posen a somiar». Així començava aquella informació, acompanyada, curiosament, d’unes declaracions de Jacques Delors en què assegurava que no es pot contestar «el dret dels pobles a autodeterminar-se». No cal dir que es referia a Eslovènia.