10-J: Més d’un milió

La següent data en què cal fixar-se és el 10 de juliol de 2010. El cop del Tribunal Constitucional contra l’Estatut ja no és cap temor sinó un fet. El país respon a la crida d’Òmnium Cultural i es mobilitza en la primera de les grans manifestacions que esperen a un procés impulsat des del carrer. El rotatiu alemany Der Spiegel remarca el mateix dia al seu web que «més d’un milió de catalans exigeixen més independència», i l’holandès De Telegraaf explica que la protesta és «contra la intolerància espanyola». El britànic The Guardian apunta un parell de dies més tard que el triomf de la selecció espanyola (que l’endemà de la manifestació guanya el Mundial de Futbol a Sud-àfrica) relega a un segon terme les reivindicacions dels catalans.

La ressaca del 10-J dura uns quants dies. El 13 de juliol The Irish Times dedica al tema l’editorial titulat «L’endevinalla catalana», on qualifica la sentència sobre l’Estatut de «bomba de rellotgeria que podria fer avançar i no pas evitar el trencament». Els titulars i comentaris se succeeixen arreu del món, des de l’argentí Clarín («Multitudinària marxa per la independència de Catalunya»), al Dnevnik de Croàcia («Un milió de manifestants per demanar més autonomia per a Catalunya», passant pel danès Fyens Stiftstidende) («Un milió de manifestants per l’autodeterminació catalana»). També hi dóna cobertura des dels Estats Units, entre altres, el Chicago Tribune («1,1 millions de persones es manifesten a Barcelona en favor de més autonomia a Espanya»); o, canviant de continent, The Times of India, titulant que «Els catalans es manifesten a Barcelona per demanar més autonomia a Espanya». Per acabar la mostra als antípodes, l’anem a buscar a The Southland Times, de Nova Zelanda: «Protesta catalana massiva a Barcelona».