El Mundial i la visita del Papa

Un cop travessat el túnel de finals dels anys setanta, la dècada dels vuitanta, malgrat els episodis d’inestabilitat que s’hi havien de produir, distancia l’interès de la premsa estrangera per la realitat catalana. Els periodistes començaven a estar més preocupats aleshores pels militars, per la UCD i per l’adveniment del PSOE al poder que no de res més. No obstant, hi va haver un parell de circumstàncies que van donar peu a parlar altra vegada del fet nacional català: el Mundial de futbol de l’estiu del 82, i la visita del Papa Joan Pau II el novembre del mateix any.

No es pot ni comparar l’escassa referència que es va fer de Catalunya durant el Mundial amb la que hi va haver deu anys després amb els Jocs. Però algun mitjà de comunicació no va passar per alt que alguns partits es disputarien al Camp Nou i que aquest estadi pertanyia a un equip que era més que un club. Un exemple el dóna l’Expresso, de Lisboa, en un reportatge sobre el Mundial que titula «Del paper del franquisme en l’emergència de les nacionalitats». Destaca una foto del primer equip d’aleshores del FC Barcelona, amb Artola de porter, Schuster i Simonsen d’estrangers, i els Zubiría, Migueli, Olmo, Ramos, Alexanco, Esteban… que formaven part del «club més gran del món», que, no obstant, «no guanya». El peu de la foto del Barça afirma que el club «és el símbol de la nacionalitat reprimida». En el text no dubta a qualificar-lo del «club nacional de Catalunya», i en el lead de la informació escriu: «El franquisme, com sempre passa amb els despotismes, va influir en el futbol i va alimentar un club imatge-símbol del règim: el Real Madrid. Però d’aquesta política en va resultar també, com a contrapartida, una renaixença de les nacionalitats. Així, mentre al País Basc, l’Athletic de Bilbao i la Real Sociedad han sabut pujar les escoles de jugadors que els permetessin de mantenir equips “purs”, a Barcelona creixia el club més gran del món, convertit en supermilionari pel catalanisme».

D’altra banda, aquell mateix any, la visita del Papa a Montserrat ofereix una nova oportunitat per tractar de la identitat pròpia de Catalunya. El dia 5 de novembre del 82 trobem un seguit d’articles a Le Monde que no només signifiquen la importància, des d’un punt de vista religiós, que tenia la vista de Joan Pau II a Montserrat, sinó el compromís de l’Església catalana amb la reivindicació nacional.