D’onada en onada

A fora s’adonen que alguna cosa es mou més enllà del clàssic estira-i-arronsa hispànic entre el centre i la perifèria. Tanmateix, el moviment encara és massa tènue com per donar-li rellevància més enllà (tot i que cada cop hi ha més excepcions) d’una informació reelaborada a partir dels resums de les d’agències, de vegades amb la contribució de corresponsals que ni es molesten a trepitjar Catalunya. Sovint, aquests textos no arriben a l’edició en paper, però l’espai que els és reservat als webs, per petit que sigui, aporta un immens potencial de difusió viral, a fora però també a dins del país, que amb el temps resulta determinant per a la popularització del Procés.

A casa nostra, la xarxa Twitter comença a bullir, especialment entre els sectors més polititzats, i són aquests articles en format digital els que comencen a circular massivament i a mostrar que el cas català no tan sols no és ignorat, sinó que té una presència creixent. Televisions i portals audiovisuals també s’acosten sobre el terreny. L’impuls independentista ha anat avançant i les onades de consultes sobiranistes es van succeint. En la primera tongada massiva de consultes, celebrada el 13 de desembre d’aquell mateix 2009, la BBC fa una crònica des de Vic. The Daily Telegraph realitza la cobertura informativa des de Tàrrega, des d’on explica: «Catalunya celebra referèndums per impulsar la independència respecte d’Espanya […] centenars de milers de persones que viuen a Catalunya votaran en un referèndum el diumenge, que esperen que pugui ser el primer pas per guanyar la seva independència». Des d’Itàlia, el 14 de desembre, amb la consulta feta el Corriere della Sera interpreta: «“L’independence day” de Catalunya ha patit la indiferència dels electors: menys d’un terç dels potencials votants en el referèndum sobre la secessió respecte a Madrid van concórrer a les urnes. No obstant això, el resultat té un alt valor simbòlic i polític, quan s’està esperant la sentència del Tribunal Constitucional sobre la legitimitat de l’Estatut d’Autonomia que va aprovar el Parlament català». Una altra perspectiva, des del britànic The Times: «Els resultats de la votació no són vinculants perquè la Constitució espanyola només permet fer referèndums si els autoritza el govern. No obstant, poden indicar la força del sentiment independentista a la benestant regió. L’any vinent estan programats més referèndums, a Barcelona i a altres localitats».