Memorial

A l’hora pactada l’Arsènio, l’home per a tot del bisbat, es planta a la porta del seminari amb el cotxe del senyor bisbe, un Buick color cafè amb llet. És un model de l’any trenta-dos que havia estat del bisbe Guitart, molt ben conservat. S’hi passa moltes hores encerant-lo i tenint cura del motor, que és un prodigi de la mecànica, però tan delicat com el d’una màquina de cosir.

Mossèn Gabriel és un passatger taciturn. Educat, això sí: es nota que procura donar-li conversa, com si tingués por que s’adormís. Diu a l’Arsènio que s’ha estat quatre anys a Roma, pràcticament durant tota la guerra, treballant per al Sant Pare, goita tu quina sort que tenen alguns, menjant els bunyols i els canelons i les croquetes que cuinaven les monges de Sa Santedat, no pas com el xòfer, que la guerra el va enxampar amb trenta-nou anys, ni jove ni vell, i els nazis el van enviar a un Arbeitslager prop de Dortmund, a fabricar peces per als Stuka. I li explica que es va escapar just una setmana abans que arribessin els aliats, que baixaven d’Holanda, quan van entrar a Alemanya pel Ruhr. I un mes després, encara no, la bomba d’Hamburg, que el va enxampar a Alsàcia, el campi qui pugui.

L’Arsènio mira el seu passatger de cua d’ull, per comprovar quin és l’efecte de les seves explicacions. Mossèn Esteve es mira la carretera sense parpellejar, potser té por de marejar-se.

S’empassen pols i quilòmetres. Quan enfilen el congost de Tresponts, l’Arsènio recorda com el general Guderian, que el setembre del 1940 va voler refer, a l’inrevés, l’expedició d’Anníbal, no va poder passar amb els tancs i va haver de girar cua. Molt millor pel Llobregat, on vas a parar. A l’entrada del congost dels Esplovins, aigües amunt d’Oliana, l’Arsènio demana a mossèn Esteve si li sap greu que parin un moment. Li diu que i tant que no, només faltaria, desitjant que només vulgui baixar a pixar. Però no vol fer un riu. S’atura allà on hi ha el memorial, en una balconada damunt del Segre.

—Sempre que hi passo pel davant paro per resar-hi un parenostre —diu l’Arsènio.