Els apòstols
Vés a saber d’on ha tret la senyora Adela aquell vestuari. Només d’imaginar les festes que haurien fet aprofitant el festival d’hàbits i sotanes que pengen de tres armaris a l’Esteve li agafaven calfreds i una torbació puritana que sorgeix de la seva ànima càndida de seminarista. N’hi ha de totes les talles i pertanyents a tots els estaments. A partir de l’equipament bàsic de l’escolà, saia vermella i roquet, cap a dalt: diaques i preveres, rectors de poble, beneficiats, canonges, bisbes i arquebisbes, per acabar amb un rutilant vestit de cardenal, que és el que Josep Pla escull sense dubtar-ho ni un instant, perquè a més és de la seva talla, ni fet a mida.
—És que si no me’l poso avui, ja mai més no en tindré l’oportunitat —comenta amb entusiasme.
Poden escollir entre hàbits de dominics, de benedictins, de carmelites descalços, fins i tot dels frares cartoixos. I de monges, no ho vulgueu saber. Hi estan representats tots els ordes, inclosos els de clausura. La combinació d’aquells hàbits de tela aspra amb els cossets i els enagos i els bustiers i les brassières i les mitges i les lligacames, que són la indumentària habitual de les treballadores de la senyora Adela, resulta altament pertorbadora.
Passen la tarda repassant el pla de fugida. El professor Mir té molta traça a l’hora d’empescar-se paperots administratius en les llengües més diverses, fins i tot en idiomes inventats. Entre els documents que ja porten falsificats de casa i els que improvisen confien que podran superar sense entrebancs tots els controls que la policia es digni a imposar-los, a condició que se’ls mirin amb benevolència i esperit de col·laboració. Sempre poden sorgir problemes: una mala mirada, un agent especialment inquisitiu o malfiat. Però tots confien que funcioni la maniobra desesperada del marquès de Camposagrado i l’endemà al matí els homes de Creix concentrin la seva atenció en la carretera de València i deixin en pau la de la Corunya. L’Esteve ha felicitat, una mica a contracor, Josep Pla per haver-se atrevit a prendre aquella iniciativa que, de tan temerària com és, pot tenir alguna possibilitat d’èxit.
Sortiran l’endemà al matí, a punta de dia. Tenen els diaris vespertins que fonamentaran la seva coartada, i que brandaran davant de qui calgui com si tinguessin la mateixa autoritat que una butlla del Sant Pare. Tots els diaris de la capital han mossegat l’ham i publiquen en portada i amb grans titulars l’aparició de Prado Nuevo. Abans de deixar la santa Espanya, crescuts en la fe gràcies als actes del congrés, tot fa preveure que podran presenciar, en directe, els moments apassionants que acompanyen una aparició de la Mare de Déu; les corredisses dels fidels, l’evocació recurrent del testimoni del vident, el circ d’aprofitats, venedors de rosaris i tafaners que pul·lulen pels punts calents de la devoció.
El sopar, imbuïts com estan tots de tanta indumentària catòlica, sembla la Santa Cena. No hi falta ningú, i l’Esteve s’imagina que si un retratista els hagués fotografiat hauria estat capaç de reproduir una escena mil vegades pintada pels grans mestres. Simó el Cananeu, el zelot bel·licós, és el Paddy. Joan, el deixeble barbamec, seria la Caitlín. Mateu, el publicà, Josep Pla, més que res per la cosa de l’escriptura. Els dos germans, Jaume el Menor i Judes Tadeu, podrien ser o l’Éamonn i el Séan o bé el binomi Albert-Mir, que són inseparables. L’Esteve seria l’èmul de Tomàs, el que no creu si no posa el dit a la nafra. O de Simó Pere, el que va tallar l’orella al soldat (i va negar Nostre Senyor tres vegades abans no cantés el gall). Tenen una Maria Magdalena, que només pot ser la senyora Adela. La Teresa, amb el seu aire maternal, podria molt bé representar Maria. Però l’Esteve té els seus dubtes teològics i iconogràfics. Hi van anar, les senyores, al Sant Sopar? Li sembla que no, però segur que en algun evangeli apòcrif hi treuen el cap. I encara els falta un personatge important. Judes Iscariot. La figura del traïdor. Amb una mica de sort, potser haurà sortit del quadre. Estant amb l’aigua al coll, tampoc no el necessiten.