Llimbs

Es fa llarg esperar. No se’ls ha acudit que el més raonable hauria estat que algú s’hagués acostat primer a parlamentar amb Doña Adela i establir les condicions de la seva estada, en comptes de presentar-se allà com una colla de maquis esparracats, que és precisament el que semblen. La pèrdua de reflexos és preocupant, un mal presagi, però poden brandar tota mena d’excuses creïbles. La primera de totes, la conjunció extraordinària de circumstàncies incontrolables. En aquell recambró es troben als llimbs: no del tot perduts, però no del tot salvats.

Un mirall a la paret és l’evidència que, a l’altra banda, algú s’encarrega d’espiar-los i de decidir quin serà el seu destí immediat. Ells en són ben conscients, no poden fer altra cosa que fer cara de bons minyons i intentar evitar qualsevol mal gest que els faci caure en desgràcia. Per matar els nervis, s’embarquen en converses banals.

—Au, professor Mir. Faci’ns una demostració de les seves habilitats singulars. Què porta el senyor mossèn Farràs a les butxaques?

—Ara les porta buides, no cal ser un visionari per endevinar-ho —diu el professor Mir—. Li cauen els pantalons perquè li han pres el cinturó. Però abans, dos minuts abans de la vostra detenció, a l’infern de l’americana hi portàveu una navalla pallaresa, que teníeu des de fa vint-i-cinc anys. A la butxaca dreta dels pantalons, un mocador brut, un bitllet de deu duros i tretze pessetes en moneda petita. A l’esquerra, no re. Una mica de borra, només. A la de l’armilla hi teníeu un rellotge que, si algú no se n’ha cuidat, es quedarà sense corda d’aquí a una hora. La pistola la dúieu sota l’aixella esquerra. Sí que us puc dir que és una Luger, i que té el canó un pèl desviat cap dalt, però no tant perquè no sigui una bona arma. En qualsevol cas, hi esteu acostumat i aquesta tara no suposa cap impediment. M’equivoco? Josep Mir. Per servir-vos.

No s’equivocava, és clar que no. El que els faltava, pensa l’Esteve, cada vegada més aclaparat. Ara tenen un barber mentalista. Ja hi són tots. El millor de cada casa, la tropa que ens hauria de salvar del foc més brillant que mil sols. Només hi troba a faltar el general Prim, el Cap d’Estopes, Roger de Llúria i el general Moragues.