Els dropos

Constituïts en assemblea, els adormits i companyia decideixen que mentre l’Esteve està embarcat en aquella visita desesperada, ells, per la seva banda, aniran avançant feina. Malament rai si ho han de deixar tot en mans de la providència i de mossèn Farràs, que, tot i la seva bona predisposició, és clar que no arriba a tot arreu. Així que surt per la porta es treuen la son de les orelles, que ningú no els pugui acusar de mandrejar. Els dropos sempre són els altres, els dolents, que, malgrat això, de vegades guanyen als matiners. Tenen un objectiu, que és tèrbol i gens definit, sí, però és un objectiu, al cap i a la fi: fugir de Madrid. Primer, les coses pràctiques. Inventari de material. Els nois treuen les armes d’una maleta i les escampen damunt de la taula. Aquelles pistolotes de contraban fan molt de respecte, tan negres, tan ben greixades, les pinyes russes. Un petit fusell metrallador sembla la més furiosa màquina de matar, però si es mira amb perspectiva els sembla ben poca cosa. Tot dependrà del bon o mal ús que en facin. El transport. Han d’orquestrar una manera de viatjar cap a la Sierra que sigui plausible i sobretot no aixequi suspicàcies. Una missió impossible, certament, si no fos que Josep Pla, que és periodista però no pas ruc del tot, ha preparat des de fa un parell de dies una manera elegant per poder sortir de Madrid amb la cara ben alta. Esteve Albert i el professor Mir, per la seva banda, també comencen a donar-hi voltes, embarcats en una espiral de disbarats monumentals i pensades utòpiques. Com que després de centrifugar una estona no hi veuen cap sortida raonable, s’instal·len en una boirina de desànim. Millor, pensen els altres, que així els tenen callats una estona. La Caitlín i la Teresa s’ofereixen per a la gestió de la intendència. Però de res no haurà servit el seu esforç si no troben un guia, un Virgili que els acompanyi en el descens als inferns. D’on en traurien un en bon estat, que estigués disponible i motivat? No pas a dins de ca l’Adela, un respectable establiment on han trobat tot l’acolliment, suport i comprensió que necessitaven, però que té les seves limitacions. Josep Pla surt al carrer amb la llista de la compra.