Livingstone

Al final de la seva filípica el camarada Oriamendi crida un rompan filas que sona una mica estrany, com fora de lloc, pronunciat amb l’entusiasme de qui espera que l’acompanyi el vol caòtic de gorres i uns cants abrandats. En comptes d’això, el saluda un silenci feixuc que pot ser interpretat com un mal averany, quan en realitat és un eco escèptic i prudent, la sordina d’un entusiasme contingut. L’Oriamendi aprofita aquella silent però tanmateix càlida recepció de les seves paraules per indicar a la companyia que el Círculo de Estudios Conde de Rodezno, en qualitat de tapadora de l’EKA, els proporcionarà roba més còmoda, un dinar reparador a la cantina privada que hi ha a l’edifici del costat i material suficient per poder encarar amb més garanties d’èxit els extraordinaris esforços que en les properes hores hauran d’escometre.

L’Oriamendi s’acosta a la primera fila, on l’Esteve fa esforços per assimilar totes les dades amb què ha estat bombardejat durant la darrera mitja hora.

—Senyor Farràs?

Stanley pregunta al doctor Livingstone si és el doctor Livingstone.

—Sí. Sóc jo.

L’Oriamendi encaixa amb les dues mans, com fan els carlins de debò.

—Encantat. Acompanyi’m a l’oficina, sisplau —diu, sense cap passió, com si haguessin d’anar a obrir una llibreta de la Caixa—. Hauríem de parlar un momentet. Quatre serrells que pengen.

Passen a un recambró minúscul, no gaire més gran que un confessionari. Retira una pila de llibres que sepulten una cadira perquè pugui acomodar-s’hi. L’Esteve observa, amb una certa preocupació, que són missals i devocionaris. Ell seu en un tamboret.

—Vostè ens perdonarà —diu—. El Círculo és cèntric però escàs de superfície i modest en instal·lacions. Penso que fóra bo que parléssim una mica. Deu minuts, no tenim temps per perdre.

—Naturalment.

Haurien d’haver-ho planificat durant una setmana sencera, per anar bé. Però a aquelles altures de la història, amb cinc minuts ja farien. Deu serien una eternitat.

—Ara som aliats —diu l’Oriamendi, fullejant un dels missals—. Una mica circumstancials, una relació forçada i agafada amb pinces, ho hem d’admetre. Però aquestes aliances de vegades són les que, a l’hora de la veritat, funcionen millor, com els matrimonis de conveniència que, després del període d’adaptació inicial, després van com una seda. M’estimo més treballar amb vostès que no pas amb els del partit Proverista, per exemple, amb els quals ens uneix tota la ideologia que vostè vulgui però amb qui no aniria ni a buscar el pa. A vostès els impulsa la necessitat i una urgència històrica, és cert. Tenen rodatge, estan bregats. I perdonin que els ho digui, però no tenen escrúpols, i no s’ho prengui com una crítica. Nosaltres tot just comencem, amb la il·lusió dels que encara no estan desenganyats a força de patacades, però comparats amb vostès encara anem amb la closca empegada al cul, malgrat la història gloriosa dels nostres antecessors, de la qual prenem exemple i ànims.

Ha passat un minut amb la fase prèvia de les justificacions.

—Dit això, no voldria que es pensés que ha anat a barrejar-se amb criatures amb les quals, en llevar-se, hom descobreix que han mullat el llit. Potser no haurem protagonitzat cap gran gesta, però no estem contaminats per les rutines que tenallen les organitzacions veteranes.

En això l’Esteve els ha de donar tota la raó.

—Anem a la cosa pràctica. Aquesta nit hem de fer dues coses. Primera, acostar-nos al Valle. Aviso, no serà fàcil. El recinte està encerclat per una tanca. La tanca rai; el perímetre és molt gran i hi ha un munt de punts vulnerables. Però ens obligarà a accedir-hi per la muntanya. Des del cim de l’Abantos hi ha un corriol que ens acostarà a un lloc on, oh meravella, hi ha una galeria de servei que van obrir al començament de les obres i que no van acabar de condicionar mai perquè van veure de seguida que la ventilació per la boca principal i per uns pous verticals era més que suficient i efectiva. Que com ho sabem? Molt senzill. L’arquitecte de tot aquest despropòsit és un senyor de Bilbao, el senyor Muguruza. Té un ajudant que es diu Otxotorena. Bé, aquest Otxotorena és de bona família i és qui va projectar els túnels. No cal que els doni més explicacions. Són dues o tres horetes de camí, segons el ritme.

—…

—No em posi aquesta cara d’espant, senyor Farràs. Serem uns novencells sense experiència, uns càndids idealistes amb pardalets al cap, però cregui’m que sabem el que estem fent, encara que no li ho sembli. La nostra gent és jove, està motivada, tenen l’equilibri just entre seny i rauxa i, si mai convé, posaran en perill la seva vida per vostès, però no per la seva cara bonica, sinó perquè els ho ordenaré jo i perquè penso que és el que ara hem de fer. Que quedi clar. Això és un fet incontestable. Si mai ho dubta, ni que sigui per un moment, sàpiga que ens està insultant. I si no n’està convençut, escolti, ens donem la mà, tan amics i que cadascú tiri pel seu camí.

I tot sense que l’Esteve hagi obert la boca. Si la susceptibilitat d’aquella tropa és proporcional a la seva eficàcia, estan salvats, pensa. Es veu en l’obligació de no espatllar-ho més:

—No mal interpreti el meu silenci, sisplau —diu, finalment, l’Esteve—. Comprendrà que aquesta situació és, si més no, particular, per no dir anòmala. Hem rebut moltes patacades i l’oferiment fet amb tanta generositat i la manifestació del seu altruisme m’aclapara. Sóc un home a qui les emocions l’embussen. Perdoni si he semblat desconsiderat. Agraïm infinitament la seva ajuda. Déu vulgui que, gràcies al seu sacrifici, en el futur les dues nacions puguin compartir els avantatges d’un excel·lent veïnatge, que és el que els nostres pobles esperen de nosaltres. Tinc la sensació que aquí, en aquest entorn venerable, estem posant els fonaments d’una nova era.

—I, segons tinc entès —diu l’Oriamendi—, al monestir hi ha un hoste que és objecte del seu interès. És l’únic de l’equip que encara pul·lula per aquí, potser perquè encara no han estat capaços de proporcionar-li una reubicació discreta, o perquè vol supervisar el projecte fins al final. Sigui el que sigui. Està tot organitzat per facilitar-los una visita turística nocturna.